Febrer 2007

II Jornada diocesana de Pastoral de la Salut del bisbat de Terrassa  

 

 

 
  EL MALALT COM A EVANGELITZADOR ALS NOSTRES DIES”

taula rodona, intervenció de Montserrat Turull Garriga

• En primer lloc presentarem què és la Fràter i com va sorgir.

La Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat (Fràter) és un moviment d’església de caràcter internacional, integrat en l’Acció Catòlica assumint la missió de l’Església dins el món de la discapacitat física i la malaltia. En l’actualitat està implantada a 44 diòcesis espanyoles amb més de 7.000 membres.

Va néixer a la ciutat francesa de Verdum, el 1942. Monsenyor Henry François, malalt a l’hospital, va posar en contacte malalts i minusvàlids entre ells, perquè a través de la pròpia experiència de cadascú, ajudessin d’altres persones que passaven per situacions similars. A partir d’aquí van es van organitzar i la idea es va anar estenent arreu del món. Per això dins la Fràter, i segons els nostres estatuts, les persones amb càrrecs són persones amb algun tipus de discapacitat física i/o sensorial.

A Espanya la Fràter va començar a Barcelona l’any 1957, precisament enguany en celebrem el 50è aniversari, i es va anar estenent per Catalunya primer, i després per la resta de l’estat Espanyol.

• En segon lloc cal dir quins són els nostres objectius.

- La Fràter està fonamentada en la fraternitat evangèlica, entenent com a evangèlica que sigui universal, desinteressada i totalment respectuosa amb la llibertat de l’altre.

- Es dirigeix tant a persones amb malalties cròniques i discapacitats, físiques o sensorials, com també a persones voluntàries que vulguin col•laborar en la nostra tasca. Sense cap mena de discriminació, ni per edat, malaltia, discapacitat, classe social, cultura o religió.

- La Fràter fomenta la igualtat i la unió personal i comunitària entre els seus membres. Tots formem part d’aquesta gran família fraterna, independentment de si som persones sanes o discapacitades.

- Potenciar al màxim les capacitats de cadascú, aconseguint el desenvolupament integral de les persones.

- Contribuir a la incorporació dels seus membres dins la societat d’una manera activa.

• Per dur tot això a terme, ens basem en el pilar dels Contactes Personals.

La base de la Fràter són els contactes personals. Quan sabem d’algú que pot necessitar la nostra ajuda, el primer pas és anar a visitar aquella persona.

Quan visitem, no només intentem oferir consol, la intenció és que aquella persona vagi prenent consciència de la seva situació i també de que pot sortir-se’n, que vagi agafant confiança i sigui capaç de sortir de casa i obrir-se al món i integrar-s’hi.

Tot això ho fem a través de la nostra pròpia experiència. Un dels aspectes fonamentals de la Fràter és que nosaltres sempre parlem en primera persona.

Aquest fet, és el que fa remoure per dins a moltes persones i puguin pensar: “ si aquest se n’ha sortit... perquè no ho puc fer-ho jo?”

L’altre aspecte en el que hi intervenen els contactes personals són les trobades generals. Aquí al Vallès Oriental ens trobem cada 2 mesos en algun poble de la comarca. En aquestes sempre són un moment per compartir i retrobar-se però també per treballar temes de creixement personal des de la llum de la Fe.

Com han evolucionat aquests contactes personals?

o Abans

Abans, gairebé totes les visites es feien en domicilis particulars. A vegades amb oposició de les famílies, a vegades amb oposició del propi discapacitat.

Amb les famílies succeïa a vegades que no hi havia oposició perquè anéssim a visitar, però quan oferies anar al cinema o a una reunió ... et deien que no. Quan oferies quelcom que suposava sortir de casa al discapacitat, a vegades els pares es tancaven en banda.

L’actitud sovint era de mantenir el fill en una mena de “bombolla” perquè no patís o... no patissin ells, o que no es veiés, amagar-lo a la societat.

o Ara

Ara es visiten pocs domicilis. La major part de visites es fan en residències de discapacitats.

També ha canviat la tipologia de discapacitats que acull la Fràter. Abans hi havia barreja de minusvàlids autònoms i d’altres que eren més dependents.

Actualment el tant per cent més elevat és de minusvàlids amb grans minusvalies i molt dependents, és a dir que necessiten molta ajuda i que, generalment, viuen en residències.

Quina és la causa? Doncs que, afortunadament, avui en dia els discapacitats han perdut la vergonya i surten de casa per divertir-se, per estudiar, treballar, etc. Hi ha infinitat d’Associacions que ofereixen anar de viatge, excursions etc. A la gent ja no li ve tant de gust això del creixement personal i si a més va acompanyat de la paraula Cristià... encara hi ha més recel.

Aleshores això ha suposat que ara venen a la Fràter una sèrie de persones amb gran discapacitats que no hi tenen lloc en aquestes altres associacions, degut a que són massa dependents o a que són grans minusvàlids. Això ens està fent replantejar quin és actualment el paper que ha d’assumir la Fràter? És el debat que darrerament està plantejant dins els equips de Fràter.

Per això ara, les visites es centren més en anar a visitar tot aquest conjunt de persones i donar-los el caliu que potser la família no els dóna... o perquè no vol o perquè no pot.

• I en tota aquesta tasca, Quin paper hi tenen els col•laboradors?

En totes aquestes activitats és imprescindible i inestimable l’ajuda dels col•laboradors/es.

A la Fràter no parlem gairebé mai de voluntaris, nosaltres parlem de col•laboradors/es, perquè el que fan és precisament col•laborar; a cadascú l’ajuden només en el que cal, potenciant així al màxim les capacitats pròpies de cadascú. Quan cal són les nostres cames, els nostres braços, els nostres ulls o fins i tot la nostra veu.

Els col•laboradors són jovent que voluntàriament cedeixen els seu temps per acompanyar-nos en les sortides i ajudar en el que calgui, no només en l’assistència a les persones discapacitades, sinó també en la dinamització de les activitats. Sense la seva ajuda la Fràter no podria seguir endavant.

Quan arriben les colònies és d’agrair que hi hagi jovent que cedeixi part de les seves vacances (o fins i tot les vacances senceres en alguns casos), a què d’altres persones amb dificultats per gaudir d’unes vacances també en tinguin.

És sempre complicat trobar a cada trobada o sobretot a les colònies, els col•laboradors necessaris.

Abans, hi havia sempre un nombre determinat de col•laboradors que estaven compromesos amb el nostre moviment.

Actualment això ha canviat. Costa molt implicar als joves en el nostre projecte però sovint no és culpa ni seva ni nostra, el que succeeix és que sovint són joves que ja estan en altres “mogudes” (esplais de la parròquia, grups de joves, moviments especialitzats, grups de pregària, o bé treballen en cap de setmana, etc.) i és clar, no poden ser a tot arreu.

Pots comptar amb ells de forma puntual, però d’una manera constant en cada trobada... generalment no.

Això té una part dolenta i és que sovint fins el dia abans no saps si podràs fer una trobada o no.

Però en té una de bona i és que constantment vas coneixent gent nova i això aporta aire fresc.

L’ideal seria trobar un equilibri entre l’aire fresc, que “si n’hi ha massa ens encostiparem” i l’aire càlid que dóna la confiança, la constància, la fidelitat i l’estimació. Precisament en trobar aquest equilibri és en el que s’està treballant aquests darrers temps des de la Fràter.